El govern espanyol ha impulsat en els últims mesos diversos consorcis industrials per desenvolupar capacitat pròpia de disseny i fabricació de maquinari per a intel·ligència artificial, amb Catalunya com un dels territoris amb més pes en aquesta estratègia.
Segons una anàlisi publicada per The Objective el 20 de juliol, el 29 de juny es va aprovar una injecció de 116 milions d'euros de capital públic, a través de la Sociedad Estatal de Transformación Tecnológica (SETT), per a Openchip, una empresa catalana de disseny de xips, mentre la constructora ACS negocia entrar-hi com a accionista majoritari. En paral·lel, l'article detalla com l'Estat i la Generalitat sumen conjuntament el 49% d'una gigafactory d'IA en consorci amb Telefónica i Banco Santander, que hi participen amb un 15,67% cadascuna, mentre Iberdrola ha anunciat una aliança amb Echelon per 2.000 milions d'euros d'inversió i Repsol prepara un projecte de 400 megawatts a Saragossa; Schneider Electric, per la seva banda, fabrica components per a aquests projectes a Sant Boi de Llobregat. L'anàlisi adverteix que el 86% de les subestacions elèctriques espanyoles ja estan saturades i sense capacitat per connectar nova demanda, amb Madrid al 91%.
La notícia és rellevant perquè situa Catalunya, a través d'Openchip i de la seva participació directa en el consorci de la gigafactory, com una peça central de l'aposta industrial espanyola per la IA, en un moment en què l'article de The Objective qüestiona si aquest model de repartiment de participacions entre grans constructores, bancs i energètiques —a l'estil dels grans contractes d'obra pública— acabarà afavorint la innovació genuïna o simplement les empreses ja establertes del país.
L'anàlisi de The Objective no aclareix quin percentatge final tindrà ACS a Openchip un cop tanqui la negociació ni quin calendari concret té previst el consorci per resoldre el coll d'ampolla de la xarxa elèctrica que la mateixa anàlisi identifica com un dels principals riscos per al desplegament d'aquests projectes.