El Consell de Supervisió de Meta, l'organisme independent que revisa les decisions de moderació de continguts de la companyia, ha ampliat per primera vegada el seu escrutini més enllà de les xarxes socials per analitzar com es comporten els grans models de llenguatge davant de peticions políticament sensibles, en un moment en què cada cop més persones fan servir chatbots d'IA per informar-se i formar-se una opinió.
Segons va publicar el mateix Consell el 16 de juliol, l'estudi va sotmetre deu models comercials de sis proveïdors —Anthropic, Google, Meta, OpenAI, xAI i DeepSeek— a peticions idèntiques de contingut políticament crític, com ara pòsters de protesta o poemes contra líders i governs concrets, formulades des d'Austràlia cap a deu jurisdiccions diferents: cinc de restrictives amb la llibertat d'expressió (Cambotja, la Xina, l'Aràbia Saudita, Tailàndia i Turquia) i cinc de permissives (Xile, el Japó, Taiwan, el Regne Unit i els Estats Units). Els resultats mostren que els models van rebutjar el 34% de les peticions relacionades amb règims restrictius, davant només el 14% en el cas de jurisdiccions permissives, una diferència que es dispara encara més quan es tracta de dissenyar materials de protesta. El Consell adverteix que els models "són significativament menys propensos a criticar règims polítics que restringeixen la llibertat d'expressió" i alerta d'un fenomen de "censura per delegació que perjudica els drets dels usuaris més enllà del que exigirien les lleis nacionals dels seus països". L'informe també destaca que alguns models justificaven els seus rebutjos invocant normes internes que, segons els investigadors, "no semblaven existir ni aplicar-se de manera uniforme".
La notícia és rellevant perquè aporta la primera dada empírica i comparativa sobre com els assistents d'IA més utilitzats del món poden estar reproduint, i fins i tot amplificant, les restriccions a la llibertat d'expressió que imposen els governs autoritaris, en un context en què aquests sistemes substitueixen cada cop més els motors de cerca i les xarxes socials com a font d'informació política per a milions d'usuaris arreu del món. El Consell reclama a les empreses d'IA que facin anàlisis sistemàtiques de drets humans i que siguin més transparents sobre com entrenen i avaluen els seus models.
L'estudi no detalla si les diferències de comportament responen a instruccions explícites dels proveïdors, a l'entrenament amb dades esbiaixades o a decisions comercials per evitar conflictes amb governs concrets, ni quina proporció d'aquest biaix es podria corregir tècnicament sense afectar altres mesures de seguretat dels models. Tampoc es coneix si Anthropic, Google, Meta, OpenAI, xAI o DeepSeek modificaran les seves polítiques arran d'aquestes conclusions.