La Llei d'Intel·ligència Artificial de la Unió Europea, aprovada el 2024, preveu una entrada en vigor esglaonada de les seves obligacions segons el nivell de risc dels sistemes, i el 2 d'agost de 2026 marca la següent gran fita del calendari, després que el Parlament Europeu aprovés al juny un paquet de modificacions —l'anomenat Digital Omnibus— que n'ajorna alguns terminis.
Segons va detallar Digital Applied el 18 de juliol, a partir del 2 d'agost entren en vigor les obligacions de transparència de l'article 50 de la norma: els xatbots i assistents conversacionals hauran d'informar l'usuari que interactua amb una IA, els continguts generats o manipulats artificialment —incloent-hi les imatges o vídeos «deepfake» que representin persones o fets reals— hauran de portar un senyal identificable, i els textos generats per IA sobre qüestions d'interès públic hauran de declarar-se com a tals. La mateixa data activa els poders d'aplicació de la Comissió Europea sobre els models d'ús general (GPAI), amb multes que poden arribar als 15 milions d'euros o el 3% de la facturació anual global de l'empresa infractora, i s'hi afegeix una nova prohibició expressa de generar imatges íntimes no consentides mitjançant IA. En canvi, el Digital Omnibus, aprovat pel Parlament Europeu el 16 de juny amb 423 vots a favor i 57 en contra, ajorna els requisits per als sistemes d'alt risc: els sistemes independents de l'annex III no els hauran de complir fins al 2 de desembre de 2027, i els incorporats a productes regulats de l'annex I, fins a l'agost del 2028.
La notícia és rellevant perquè afecta directament totes les empreses que operen a la Unió Europea i, per tant, també a Catalunya, incloent-hi qualsevol assistent virtual, eina de generació d'imatges o servei basat en grans models de llenguatge que es faci servir des del territori europeu, i perquè marca la primera vegada que Brussel·les tindrà capacitat sancionadora real i activa sobre els grans laboratoris d'IA, més enllà de les obligacions merament declaratives dels primers anys de la norma.
Encara no se sap amb quina rapidesa ni intensitat la Comissió Europea farà servir aquests nous poders sancionadors a la pràctica, ni quins criteris concrets aplicarà per determinar quan un contingut sintètic necessita l'etiquetatge obligatori. Tampoc hi ha, de moment, jurisprudència ni casos sancionats que permetin preveure com s'interpretaran aquestes obligacions davant de situacions límit.